" nacionalismo chato y localista vs internacionalismo " i acràcia
"El futuro deseable del género humano está en el fomento de la diversidad, variedad y multiplicidad de los pueblos, en la recuperación hasta el florecimiento más completo de las diversas lenguas y culturas, para constituir una humanidad plural de pueblos libres, sin lengua ni cultura únicas y obligatorias.
Ello no justifica al nacionalismo chato y localista, mero egoísmo nacional que sólo se ocupa de lo suyo, el cual carece de interés por lo universal, que comprende al propio pueblo como una mera extensión del ego hipertrófico del sujeto nacionalista, que no considerar como apoyables todas las luchas por la libertad que se dan en el mundo y que, sobre todo, rehúsa concebir la liberación nacional como parte del programa de la revolución democrática, mucho más amplio y resolutivo.
Pero tal desviación no justifica su opuesta, ese 'internacionalismo' que desdeña lo particular, mira con indiferencia o incluso con fastidio las lenguas oprimidas, la historia de cada uno de los pueblos (incluido el suyo, por temor a incurrir en patriotismo, lo que promueve la ignorancia en esta determinante cuestión), la cultura de las naciones hoy sin Estado y todo lo que resulte ser singular y específico. De esa manera, por prevención a admitir el patriotismo de nación oprimida realiza el programa del nacionalismo de nación opresora, en nuestro caso España, que es el más temible de todos los patriotismos y el único que resulta ser completamente reaccionario. Tal mentalidad suele terminar consintiendo entre líneas la imposición del inglés, porque 'une' a las gentes, insinúa; y disculpando la uniformización cultural en curso, a base de sub-productos facturados en los países anglosajones.
Considerar de manera positiva, sin duda con la mejor buena fe, como hace Anselmo Lorenzo, el aserto de que 'la humanidad llegará a formar un solo pueblo' expresa un enfoque descaminado de la cuestión, pues tal es lo que han pretendido y pretenden todos los imperialismos, certidumbre que demanda diferenciarse de tal propósito. Más allá de siempre inseguras prospecciones y futuribles, lo que ahora exige el momento histórico es una definición corajuda y compleja contra la desigualdad de los pueblos, contra el dominio de unos por otros (más exactamente, por los Estados de algunos de ellos). Además, no resulta deseable una futura humanidad uniforme, simplificada, homogeneizada, sino plural y diversa, pues esto es garantía de libertad y riqueza cultural."("Los pueblos oprimidos y el derecho de autodeterminación", fragmento de "La democracia y el triunfo del Estado", Félix Rodrigo Mora, 2011)
A voltes amb el Procés Constituent català, desde un punt de vista llibertari, algú cita al Félix Rodrigo Mora, per rebatre el següent arcticle...
Feliç 11 de Setembre.
Feliç dia del record de la ressistència heroica d'un poble per preservar la seva llengua, cultura, llibertats i formes d'autogovern. -Més lliures i ciutadanes que les que ens serien imposades amb els posteriors drets de conquesta (1640, 1714, 1939).
Pel dret a autogovernar-nos en noves formes de democràcia, deixant enrere la relació colonial amb qui ens ha vençut sempre militarment.
Per estimar-se com a iguals i com a germans despres, en una confederació de nacions lliures. Pero no com a subdits ni com a terra conquerida. Ja no acatem els decrets de nova planta i la causa general franquista. Ja han caducat, ja han governat massa anys; i eren mesquines des del primer dia.
Tot plegat, a més, per a poder fer de nou en una Catalunya independent, una revolucio social com la del 36, el mes gran, singular i innovador que Cataluya hagi ofert al mon, en un dels pocs moments en que disposà de més autonomia politica en tres segles.
I entenguem bé l'internacionalisme llibertari. No pot passar per capitals imposades per la força de conquestes, com és Madrid, ni per un municipalisme unicament.
Igual que una bona assemblea, en un fractal menor, no passa per que els que hi participen no diguin la seva i actuin autònomament. Sino perque es construeixin enllaços apropiats, des de la singularitat i l'univers de cadascú, que ha de ser plenament respectat.
cal construir formes juridiques o legals, en el llenguatge llibertari que calgui, que si mes no protegeixin de l'extermini que amenaça a molts grups humans que arreu del mon es reconeixen com a nacio. I que sovint estan enfrontades a altres nacions, dintre del context d'un estat on a més de la dominació de classe hi ha la nacional. (unes 5.000 nacions maltractades sovint a cops de constitucio i 'exèrcits legals' en els 200 estats)
Per compartir després llengues, cultures i cosmovisions en un gran cercle divers d'iguals.
Arribarem a l'internacionalisme llibertari des de la singulariat de cada indret, respectada i autogovernada. I això, en el mon de 200 estats que vivim avui, no existeix. I demanar a moltes cultures en vies d'extinció, que esperin a una revolucio social global, és demanar-los massa.
La lluita llibertària no pot estar tant distanciada de la lluita de les nacions perifèriques a no ser assimilades i eliminades del mapa. Ben diferent al nacionalisme hegemonista que vol absorvir altres cultures. Una confusio intencional dels nacionalismes hegemonistes de dretes , en el que no pot caure ni al que no pot acompanyar un anarquisme honest.
I es que resulta evident que no significa el mateix el nacionalisme tibetà, kurd, saharahui, mapuche, hopi, occità vasc o català, que l'espanyol, el nord americà, l'anglès o el francès. Hi ha una subtil diferència que no hauria de passar desapercebuda als ulls d'un/a libertari/a, i es que mentre un defensa el dret de conquesta i d'assimilació i genocodi cultural, mes o menys violent (en el nostre cas, exremadament violent al llarg de la història, de manera gairebé cíclica), l'altre defensa el dret a poder existir com a ell mateix. a no desaparèixer del mapa. Un dret collectiu bastant fonamental, crec jo, com per no ser considerat en una lluita llibertària.
salut, independència i lliure confederació entre iguals, de totes les nacions oprimides al món!
Didac Costa i Larraburu
aquest últim, editat a cooperativa.ecoxarxes.net
en qualsevol cas, salut! / en cualquier caso, salud!
