Carta oberta als meus nebots
Estimats Armand i Sam,
Ja queda poc... En uns dies ens retròbarem!
Venim de ’l’altre punta del mòn’ ... del Con Sud. Veieu en el mapa aquesta femenina corba que fa l’Amèrica del sud quan s’estreta cap l’Antàrtida (terra de glaciars, muntanyes i icebergs ). D’allà venim. Però jo sè que un vosaltres ja sap posar el dit sobre el globus terraqui en el lloc adient!
Parlant de mapes, ... si us hi fixeu, veurèu que hem recorregut uns 11.000 km... atravessant un munt llocs. Les Amèriques (com l’Uruguai i el Brasil, que abans de que un tal Colón hi arribès els seus habitants originaris coneixien com Abya Yala ) . l’Àfrica subshariana (com Senegal, Mauritània, d'on venim tots , entre Kenya i Tanzània, fa mil.lers d'anys...) i el Magreb (Marroc... , d'on van venir a la península ibèrica a ensenyar-nos moltes coses, fa 1.400 anys ) abans d’arribar a casa. Aquest apèndix del continent asiàtic que pomposament els eurocèntrics anomenen Europa.
Tots ells territoris plens d’indrets i gents ben diferents i diverses...com la vida mateixa! Si tèniu ocasió, algun dia, viatjeu i obriu els ulls al mòn ! L’altra forma de viatjar, si en aquell moment no podem prendre el tren, l'avió o un vaixell ès llegir un bon llibre... d’aventures, d’història... o d’aventures històriques... que m’encanten!
Parlant de mapes, ... a poc a poc us anirèu adonant, jo he trigat 40 anys a aprendreu, que això que en diem fronteres, no sòn mès que unes simples línees dibuixades sobre un paper... una mica a la babalà.
Suposadement hauríen de servir per administrar algunes coses com l’aigua, la llum, l’energia, les escoles, els hospitals... etc. Pel caire que estan prenent dels darrers esdeveniments, que algun dia coneixereu ("l’història recent" en diuen ) tampoc sembla que aquest muntatge tant pesat sigui gaire efectiu per cobrir les necessitats bàsiques de la gent... De vegades sembla que, com un "castell de naips" ... tot estigui a punt d’esfondrar-se, i tot estigui agafat amb pinces d’estendre ropa mullada. Però això es una altra història (avorrida per vosaltres) de la que, per ara, no en parlarem mès...
Afortunadament, us explicava, si viatjèu una mica, veurèu que la gent, ací i a ’l’altra punta del mòn’ independentment del seu color de pell, raça, llengüa o rel.ligió... acaba tenint les mateixes dèries, pors i il.lusions; les mateixes necessitats bàsiques: menjar i dormir, estimar i ser estimat, crèixer i aprender, compartir tot això... Molt mès enllà d’aquestes farragoses línees que en diuen fronteres!
No oblidèu mai la cançó d’en Sisa!
Oh Bennvinguts! pàsseu...pàsseu... que casa meva es casa vostra ! Si ès que hi ha cases d’algú...
0 comentarios