Blogia
El Mensaje en la Botella de Cristal

'El Petit Príncep' / 'El Principito'

'El Petit Príncep' / 'El Principito'

Hola Armand.
T’he trobat a faltar...! He tornat d’un llarg viatge, fa uns dies... Tot just començo a recuperar la "normalitat" (¿què carai dèu ser això de la "normalitat"?). La rutina de la feina a la oficina, els dies que passen al mecànic compàs, batec del sistema circulatori/de transport de la gran ciutat, on hem trobo escribint aquestes línies.
A l’andana, una noia de cabells rossos llegeix "El Petit Príncep"... (tinc el mal costum de curiosejar el que llegeixen els altres, en aquesta mena de temps líquid  soterrani). Puc veure de refiló el dibuix de l’elefant engolit per la boa... que a primera vista semblava un barret de curiosa forma (la llibertat d’interpretar l’aparent realitat al nostre gust).
M’informen de que ja has descobert el món de la guardería, al que hi arribes i tot just se t’encén un gran somriure que t’il.lumina la cara. Dèu èsser un moment màgic, el del primer intercanvi, la primera "socialització"... El reconeixement de "l’altre", i de les seves característiques, mès enllà i diferènciades de les pròpies.
Faig un recorregut visual pèl vagó que hem transporta, en certa manera, arreu del mòn. La xina (d’ulls esquinçats), rumania (o potser bulgària ?, de bonics ulls blaus i pell ben blanca) i ?? d’un bonic color xocolota i un to rogenc als cabells. Sempre a exercit sobre mi una certa fascinació la diversitat humana. L’explosió de colors, dels ulls, dels cabells, de la pell ... de la vida que, incansablement defuig l’homogeneitat. Espero que la pugis gaudir tant com jo... La guarderia es un bon lloc on començar.

------------------------------------------------------------------------------------------
Hola Armand.
Te he echado de menos...! He vuelto de un largo viaje, hace unos días... Recién comienzo a recuperar la "normalidad" (¿qué diantres debe ser eso de la "normalidad"?) La rutina del trabajo en la oficina, los días que pasan al mecánico compás, latido del sistema circulatorio/de transport de la gran ciudad, donde me encuentro escribiendo estas líneas.
En el andén, una chica de rubios cabellos lee "El Principito"...(tengo la mala costumbre de curiosear lo que leen los demás, en esta suerte de tiempo líquido del mundo subterráneo). Puedo ver, de refilón, el dibujo del elefante engullido por la boa... que a primera vista parecía un sombrero de curiosa forma (la libertad de interpretar la aparente realidad a nuestro antojo).
Me informan de que has descubierto el mundo de la guardería, al que, al llegar inmediatamente se enciende una gran sonrisa que te ilumina la cara. Debe ser un momento mágico, el del primer intercambio, la primera "socialización"... El reconocimiento del "otro", y de sus características, más allá y diferenciadas de las propias.
Hago un recorrido visual por el vagón que me transporta, en cierto modo, por todo mundo. China (de ojos rasgados), Rumania ( o quizás Bulgaria?), de bonitos ojos azules y blanca piel y ?? de un color chocolate y tono rojizo en sus cabellos.Siempre ha ejercido sobre mi una cierta fascinación la diversidad humana. La explosión de colores, de los ojos, el pelo, la piel... la vida que incansablemente, rehúye la homgeneidad. Espero que la puedas disfrutar tanto como yo... La guardería es un buen lugar por donde empezar.

 

0 comentarios