ARMAND, I ( en qüestió de dies... un mès!)
Avui m'ha dit un ocellet que estarem a prop mès aviat del que m'esperava. Vindràs a la panxa de la teva mare. Pensava que seria jo el qui, per deferència, “donguès el primer pas...” El cas ès, sembla ser, que faràs turisme familiar abans del que t'esperaves. En atravessar el riu Ebre a tota velocitat veuràs que el paisatge, tant natural com humà, podria semblar -diuen alguns- que ès diferent, però, n'estic ben segur que no et resultarà estrany. Notaràs quelcom, un matís, a travès de les ones acústiques -amortides per la bossa del líquid vital que t'embolcalla – que arriben a les teves orelletes en formació... L'accent ès diferent al que perceps fins ara, emperò, de seguida te n'adonaràs de que, ben pensat, pots detectar fàcilment el mateix color i sentiment entre els seus mots, inclús sense acabar d''entendre-ho del tot...
De fet, amb el temps, a mesura que vagis, poc a poc, atravessant barreres espaials i mentals, el paisatge -en el seu aspecte humà- ès una cosa ben subjectiva, en certa manera. Probablement aprenguis –amb el viatge i la lectura- a trobar-te com a casa, tant entre indis quechuas de l'alitplà andí mastegant la sagrada fulla de coca dels incas, com amb negres uolofs del país Basari compartint l'arròs amb pollastre i espècies en el mateix plat, menjant amb les mans...
Aviat podrem cantar-te, com la cançó d'en Sisa : "Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú."
(Sisa )
.................................................
1 comentario
armand -
Coneixeré una mica més aquesta meva família, de la que ja fa mesos me'n sento part. I sé que seré afortunat de tenir aquests avis i aquests tiets i tietes. Que tots junts iniciem un dels millors viatges d'aquesta vida...que en definitiva és viure. Però no com simples espectadors passius, sinó activament, sentir-nos vius, "buscant amb l'afàn de trobar i trobant amb el desig de seguir buscant".
Sé que serà un plaer fer aquest camí, ara amortit pel líquid amniòtic, i en nèixer arropat per tots vosaltres. Que aprendre'm molt mútuament i gaudirem plegats del viatge, travessant paratges indescriptibles, escoltant llengües diverses, compartint i respectant la diferència, superant barreres físiques i mentals; en definitiva creixent per convertir-nos en les persones que desitgem arribar a ser.